El negociant
Era un home força vell, un home que han descrit molts llibres, un negociant que estava sempre en la seva botiga. Aquesta semblava una barreja de robavellaire i de queviures. Almenys no poguí descobrir cap distintiu diferent.
Durant el dia oferia les seves mercaderies i, de vegades, venia alguna curiositat; per als comestibles no hi havia cap client. Que fossin consumits depenia del fet que el negociant baixés cada nit a la botiga i comencés, amb la llum modesta d'una sola bombeta, a tastar-ho tot per veure si estava encara bo per a menjar. Així provava el pa, el pastís i els tortells, el formatge, la botifarra, tota mena de conserves i la llet i a més les begudes que havia disposat sota el taulell. A mitjanit el seu rostre estava ruixat de salsa i de suc de fruita espremuda sense que ho percebés. Estava content de l'estat fresc de les seves mercaderies i es ficava al llit, el qual era sobre la botiga al pis primer.
(Publicat en alemany dins l'antologia Junge Literatur aus Österreich 85/86, Viena 1986.
Traducció: Klaus Ebner i Joan Campabadal i Breu.)